La globalització ens ha fet ciutadans del món i posa cada dia en contradicció, per a qui ho vulgui veure, el nostre benestar. Però costa renunciar-hi, esclar. Tots creiem que hi tenim dret i que ens l'hem guanyat. I això també és veritat en la immensa majoria de casos. Ens comparem, esclar, amb els que tenim més a prop i aspirem a millorar la nostra situació econòmica, a progressar, a assegurar el futur de la nostra família, una pulsió ben natural. En realitat, ben poca gent es considera rica i, per descomptat, ningú que ingressi 22.000 euros a l’any. Tampoc algú que n’ingressi el doble. Sempre hi ha un ric més ric... D'una banda, la riquesa ens enlluerna i, de l'altra, ideològicament i moralment està mal vista: batega en el nostre subconscient una barreja de cristianisme i marxisme, tot i que hem anat perdent tant la caritat/solidaritat del primer com l’esperit transformador del segon... preferim considerar-nos víctimes del capitalisme global tecnològic i monopolístic, que certament està afeblint els poders públics que l’havien matisat i limitat...
Però tot això no obsta perquè estiguem entre els rics del món... Siguem rics o no, no hi ha excusa per no ajudar els que no ho són gens.
Ignasi Aragay, 8.10.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada