"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (i 3)
Ignacio Ramonet
....
... la televisió divideix, fracciona, aïlla, perquè, encara que es miri en grup, en realitat cadascú la veu sol i així pot submergir-se en una mena de letargia de tipus narcòtic.
A la majoria de famílies, la televisió ha acabat amb la paraula dels pares, ha dislocat els ritus familiars, ha impedit la possibilitat d'una història singular de cada família. Per a tota una generació de pares "dimissionaris", la TV s'ha convertit en una eficaç "mainadera electrònica" que garanteix una certa pau a la llar, permet ajornar els conflictes i actua sobre els nens com un sedant, un anestèsic providencial. La televisió és, doncs, l'últim "morrió" que han trobat els pares per silenciar els nens; i en aquest sentit, la TV constitueix la droga més perversa, ja que, curiosament, s'administra als altres amb la finalitat d'obtenir un efecte sobre si mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada