pd 231

ARA, dissabte 8 de novembre de 2014

ESCACS CONTRA GO A CATALUNYA

Miquel Puig

Cada cop que "El Mundo", informa d'una investigació policial contra un dirigent de Convergència o de la seva família (independentment de la seva credibilitat), cada cop que la senyora Sáenz de Santamaría parla en contra del procés català, cada cop que el govern espanyol, el Consell d'Estat o al Tribunal Constitucional prenen un acord sobre aquest tema, cada cop que se suggereix la intervenció de la Fiscalia de l'Estat, cada cop que els portaveus oficiosos parlen del '"deliri de Mas'", cada cop, en definitiva, que veig com les accions de l'Estat se centren en escapçar el moviment a favor de la independència; cada cop que descobreixo al carrer una fràgil parada de l'ANC atesa per un parell de voluntaris, cada cop que em trobo amb la no menys fràgil Muriel Casals, presidenta  d'Òmnium cultural, cada cop que comprovo la capacitat de sacrifici de ciutadans que havien sigut anònims i que aspiren a ser anònims de nou (Eduardo Reyes, de Súmate, em va dir que ell ha parlat en públic 270 vegades en els últims deu mesos!), cada cop que comprovo que milers de catalans de tota mena estan disposats a enfundar-se una samarreta i col·locar-se disciplinadament en un indret concret del territori i a emetre un vot amb un format estrambòtic en una caixa de cartró, cada cop, en definitiva, que m'adono de com el moviment a favor de la independència té les seves arrels en l'entusiasme de la gent; cada cop que veig tot això, crec que en el tauler català alguns estan jugant una partida d'escacs, mentre que altres estan jugant un joc de Go. No tinc cap dubte que qualsevol atac frontal d'aquests últims acabarà en desastre. Però estic igualment segur que, si són prou tenaços, guanyaran la partida  abans que els primers n'hagin entès les regles.

Nota: avui no podia escriure de cap altra cosa