L'EXAMEN (1)
Carme Guasch
... hi ha una bona dosi d'autoritat en el pare i en la mare, i això, com deia Joan Triadú molt encertadament, els incapacita per ser, només, amics del fill, ja que un amic, normalment, no té autoritat sobre l'altre. Un pare ha de ser pare, com un mestre ha de ser mestre, insistia el pedagog; això naturalment, sense detriment del grau de cordialitat, confiança i companyonia a que es pugui arribar en la relació patern-filial.
Però... som éssers humans i, com a tals, en constant evolució. Si al principi els progenitors assistim i dirigim la formació dels petits, al cap d'uns anys, convertits aquests en adolescents, ens adonem que aquella formació o conformació s'ha acabat, i, per postres, s'ha acabat no pas quan ni com nosaltres volíem... i cal establir una nova relació d'adult a adult... (i això no és fàcil) perquè mentre el fill va cap al futur i, per tant, la seva potencialitat de canvi es troba en la fase inicial, els pares han solidificat els seus principis i les seves possibilitats de mutació són reduïdes... El fill adult ens guanya en capacitat de coneixement mutu: mentre que pels pares, el jove en qui s'ha transformat el seu nen ens resulta cada cop més desconegut, els pares esdevenim més transparents: se'ns coneixen els tics, els errors, les limitacions. La inversió de poder es fa evident...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada