dijous, 9 d’abril de 2015

pd 371

EL PUNT / Dimecres, 16 de novembre de 1994
L'EXAMEN (i 2)
Carme Guasch

(... continuació)
És fàcil, llavors, deixar-se endur per un sentiment nostàlgic, tan negatiu com estèril: l'enyorança dels infants que eren tan nostres, tan enganxats a les nostres faldilles; l'estupor en vista dels nous estranys en què s'han convertit; la recança d'haver-los perdut, o, almenys d'haver perdut el nen o la nena que eren...
... Nosaltres volem continuar formant part de la seva vida, i la seva vida no ens pertanySi hem edificat la nostra prenent els fills com un eix, ens trobarem fent voltes a una sínia que només porta al desencís i a l'esgotament. Seria hora d'alliberar-nos d'un jou al qual ens hem junyit voluntàriament, i cercar, dintre de nosaltres mateixos, unes altres raons per viure.
Però, esclar, això no resulta gens fàcil, perquè seia tant com perdre, en gran part, la nostra condició de pares. I ser pare o mare és quelcom que imprimeix caràcter. Per tota la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada