TRIUNFO 723 – 4-12-1976
CUBA, 1956-1976 PROCÉS D'UNA REVOLUCIÓ (i 2)
Juan Aldebaran
Tanmateix, amb totes les impureses que s'han produït en aquests vint anys, Cuba ha aconseguit no pas la societat ideal, ni la societat perfecta utòpica que promet el comunisme, però sí una transformació dels sistemes feudals i colonials antics fins a construir una comunitat on el repartiment de la riquesa és enormement més just, on la dignitat de l'home té vies per esdevenir, on la instrucció pública arriba a tothom...
... Cuba no ha aconseguit fascinar a tots els intel·lectuals que l'han visitat, però ha aconseguit millorar la condició humana dels seus habitants: Cuba no ha desenvolupat tot el potencial original de la seva revolució, però s'ha establert tant fermament que ja no es pot pensar que el seu enemic pugui prevaldre a les serves portes.
... El procés cubà és fascinant, a condició de no arrossegar-se per la passió de la imitació i no deixar-se portar per dos miratges: el de considerar massa gran la distància entre els seus ideals de nova societat i la seva realització i el de considerar que ja és tot fet. Una revolució en marxa és un procés dur i difícil, un procés de sacrificis: Cuba ha enfrontat totes les dureses i totes les dificultats que es puguin imaginar, i la seva sola existència com a nació independent en un context dominat i colonitzat és ja d'una transcendència històrica positiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada