Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS
(I. Haroldo Conti)
Eduardo Galeano
...
¿Per a què escriu mon germà Haroldo si no és per a salvar-se i salvar el que mereixi ser salvat?
...
¿O has descobert ja que el teu vaixell impossible viatja pels camins del refotut món? És dura la travessia, germà? Caminar cansa? Al final del recorregut no hi ha l'eternitat, sinó nosaltres. No t'aturis. No se t'acudeixi caure, que ens ets encara necessari.
...
¿És mort? Qui sap. Avui fa una setmana que l'arrencaren de ca seva. Li embenaren els ulls i el colpejaren i se l'emportaren. Tenien armes amb silenciadors. Deixaren buida la casa. Ho robaren tot, fins les flassades. Els diaris no publicaren ni una ratlla...
Avui Marta m'abraçà, plorant, i m'ha dit: "Donam força". Ella era a casa quan passà. També a ella li havien embenat els ulls.
La deixaren acomiadar-se i es quedà amb un regust de sang en els llavis.
Avui fa una setmana que se l'emportaren i jo ja no tinc manera de dir-li que l'estimo i que mai li ho vaig dir per la vergonya o per la mandra que em feia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada