divendres, 2 d’agost del 2024

pap 18 - UNA AGONIA MASSA LLARGA

Tots recordem els dossiers falsos dels governs del PP, la gravació de la conversa de la Camarga, que Método 3 va atribuir a José Zaragoza, del PSC; o bé, anys abans, les ajudes econòmiques que Fèlix Millet, per inspiració de CDC, va concedir al partit d’Àngel Colom i Pilar Rahola, escindit d’ERC.
Ara és ERC qui està en fals, després de molts anys de presumir de pau interna, de comportament irreprotxable i fins i tot –en el cas de Junqueras– de bondat personal... No sembla una batalla ideològica, sinó una lluita entre la renovació inajornable i la reivindicació personal d'un líder que no vol plegar sense sotmetre’s al veredicte de les urnes, que li han estat vedades.
Els republicans han de valorar que, si més no, els seus adversaris electorals s'estan abstenint de burxar la ferida. Els silencis de Junts i del PSC són certament notoris, i això sens dubte té a veure amb el fet que ERC, malgrat ser un animal ferit, continua tenint la clau de la legislatura catalana...
Els negociadors d’ERC, comandats per Rovira, volen i dolen, perquè si s’investeix Illa a canvi d’un bon acord de finançament serà el mateix Illa, com a president, qui se'n beneficiarà... Els socialistes, almenys, saben que ERC no està en disposició d’afrontar una nova cita amb les urnes... almenys en solitari: se senten veus que demanen un nou Junts pel Sí, o un front populaire a la francesa, amb la CUP. Però ara aquestes opcions sonen desesperades. El millor per al partit seria instal·lar-se a l’oposició i llepar-se les ferides. Si el preu a pagar –un president “del 155”– és excessiu, ho haurà de dir una militància crispada, dividida i decebuda.
Toni Soler, 7.7.2024


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada