dilluns, 27 de juliol de 2015

pd 474

AVUI, dissabte 22 de juny de 1991
A JUGAR!
Pere Cullell

Ahir, la ciutat pessigollejava de manera especial. L'activitat que es detectava anava més enllà del frenètic circular de cotxes habitual o les histèries professionals dels executius amb aspiracions. Ahir, la ciutat estava presa per una legió de soldats curts de talla que s'acabaven de llicenciar de la mili 90-91. Els col·les van tirar la persiana avall i els seus alumnes encetaven les que seran glorioses vacances del 91.
Carregats fins a les orelles de llibres, blocs i motxilles, el "petate" de la il·lusió vessava de projectes sense plànols, de perspectives incertes però prometedores, d'hores de sol, d'aigua i de jocs, sense deures ni exàmens en tres mesos a la vista. Fantàstic!...
Mentre els carrers recollien els comiats estiuencs, un parell d'il·lustres progenitors clavaven els dits a la màquina de calcular i els ulls al sostre. El preu dels cangurs denuncia que aquesta deu ser una espècie en vies d'extinció. Qualsevol combinació horària, estirant amunt i avall, deixa el pis desprotegit un mínim de cinc hores diàries, suficients perquè la imaginació infantil no deixi cortina sobre cortina. Els parents, escarmentats d'anys anteriors, han passat deu mesos perpetrant la coartada perfecte per no assumir la vigilància de les criatures. Els veïns no volen ni obrir  la porta...
...
L'estiu tot just comença... El millor sempre és el primer mes, aquell llarg parèntesi entre les vacances d'escola i les vacances paternes que obre les portes d'una imaginació encotillada per les darreres sobredosis d'exàmens...

Cap comentari:

Publica un comentari