L'ESCOLA PÚBLICA ENCARA ÉS CAN MISÈRIES
Júlia Lorenz
Millorar la qualitat de l'ensenyament públic continua sent una aspiració social. Dignificar i formar el professorat com a agent directe de l'ensenyament hauria de ser un dels objectius de l'Administració. Els canvis socials que se succeeixen vertiginosament obliguen que el professor es formi constantment; en cas contrari, el perill de fossilització és imminent... Els voluntarisme místic dels professors, lligat a la idea de vocació, va desapareixent...
Quan es parla de l'ensenyant, la imatge que es presenta és la d'un ser especial, caracteritzat per la vocació, una categoria metafísica que quan es vol concretar sembla resumir-se en paciència, resignació i lliurament absolut als infants. Per realitzar qualsevol professió es demanen coneixements i aptituds, per exercir de mestre es requereix vocació... deu ser la metafísica vocació el que el condueix a triar una de les professions amb menys prestigi social, una de les més mal pagades i una on les possibilitats de promoció personal són gairebé inexistents...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada