dijous, 16 de juliol de 2015

pd 465

EL PUNT ? desembre 1987
NO ÉS EXACTAMENT AIXÒ, MOLT HONORABLE PRESIDENT
Pere Costa i Vilanova

(Comentant un discurs del M.H.P. Jordi Pujol)
Quan diu que "cal defensar sense complexos un sistema mixt  català entre escoles públiques i privades", crec que això seria viable si el tracte legal i administratiu d'ambdós tipus d'escola fos el mateix. Actualment, a Catalunya, les escoles privades concertades poden triar el seu alumnat, mentre que les escoles públiques s'han de sotmetre a unes normes determinades...

(parlant dels mestres)  diu que: " no es pot donar exemple aplicant la llei del mínim esforç"... caldria matisar-ho, car hi ha mestres que s'hi fan i d'altres no tant, com passa amb entre els polítics, els paletes, els metges i els escombriaires. A més: ¿què fa l'Administració del nostre país perquè la llei del mínim esforç, o bé el no compliment de les seves obligacions professionals per part d'alguns mestres, tingui el tracte administratiu que es mereix?...

... abans hi havia proporcionalment tant o més fracàs escolar que ara, però l'accès laboral era més fàcil i menys exigent; tot plegat quedava més dissimulat...

... l'Administració... ni encoratja ni facilita la tasca dels qui, pacientment i amb constància, fem el que podem perquè l'educació que l'escola dóna als ciutadans del nostre país sigui de més qualitat...

Finalment exposa que "els tristos que prediquen la tristesa i que només ensenyen a mossegar són uns mestres dolents". Jo diria que hi ha mestres tristos de la mateixa manera que hi ha polítics, paletes, metges o lampistes tristos. Però també n'hi ha d'alegres i entusiasmats, encara que aquest entusiasme hagi de venir de la nostra pròpia voluntat perquè, francament, paraules com les que el President utilitza no contribueixen pas a fomentar-lo.

Cap comentari:

Publica un comentari