Les manifestacions del 2003 contra la Guerra de l'Iraq van ser
multitudinàries i nombroses a tot el món. La de Barcelona va ser tan
sonada que un parell de generacions no oblidaran mai aquell “No a la
guerra!” que va tronar als carrers i omplia de pancartes els balcons...
Ara, en canvi, amb motiu del bombardeig d'Israel sobre Gaza, que ha
causat més 50.000 morts palestins, no hem tingut res semblant. No són
situacions idèntiques, però el resultat és la mort i
el desplaçament de població civil...
Potser ho fa que la protesta del 2003 era contra Bush però també contra
Aznar, que va anar a fer el milhomes geopolític a les Açores, i que, per
tant, la mobilització popular interessava a l’esquerra catalana i
espanyola, que ara no tenen aquest incentiu per sortir al carrer. O que
venim d'una inflació de manifestacions independentistes d’utilitat
limitada. O potser és que 22 anys més tard una bona part de la societat
postpandèmica ja les ha vistes de tots colors (guerra a Ucraïna inclosa)
i pensa que prou feina té amb els seus problemes d'habitatge, de
pobresa encoberta i del futur dels seus fills per ocupar-se de problemes
aliens, per més dolorosos que siguin. Si hi ha hagut alguna enginyeria
social i de mercat darrere la desmobilització, se n'ha sortit.
Antoni Bassas, 31.5.2025
