...Cal seguir traduint els noms de monarquies regnants i els seus
descendents? Ara mateix, en català, s’equipara al que es fa amb els
papes i sembla que es doni per descomptat que és el que fan totes les
grans llengües del nostre entorn. I ho fan, sí, amb els papes:
Francisco, Francis, François, Francesco, Franziskus, etc. Però ja no amb
les famílies reials vives. I així Juan Carlos es diu Juan Carlos en
anglès, francès, italià, alemany, etc. I el mateix passa amb Felipe VI i amb Leonor de Borbón.
Mentre que Elionor d’Aquitània és Leonor, Eleanor, Aliénor, Eleonora,
Eleonore, etc., Leonor de Borbón és Leonor en totes aquestes llengües.
Si en la majoria de llengües europees el nom del Papa es tradueix i els
de monarques regnants ja no, és perquè traduir-lo reflecteix un passat
en què Europa se sentia unida en la cristiandat, que tenia el llatí com a
idioma comú. Era en llatí que els que rebien la legitimitat de Déu
–llavors els papes i també els reis– també rebien el nom, i per això
calia traduir-lo a les llengües vives...
Potser seria bo, doncs, que també en català ens plantegéssim si aquesta
convenció que mantenim ja molt sols, és gaire republicana.
Maria Rodríguez Mariné, 11.11.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada