EDUCACIÓ REPRESSIVA O PERMISSIVA? (i 2)
Wilma Penzo
...
Ningú no discuteix que s'hagi de tractar els nens com a éssers raonables, però ja es comença a dubtar que el raonament o la dialèctica ( o sigui, la negociació) siguin el millor sistema per fer que un nen es renti les dents, porti els deures fets o se'n vagi a dormir a una hora prudent...
Ningú no defensa la conveniència de maltractar els nens però ja es qüestiona el fet que negar-se a comprar-li set globus, fer-li recollir les joguines... siguin realment traumes i, en cas de ser-ho, irreversibles.
Crec que podrem arribar a un equilibri molt beneficiós per a tothom. Per una banda, l'ordre, la regularitat... per altra banda, el tracta afectuós i igualitari propi de les postures liberals. D'aquesta forma ho han entès alguns mestres, en les classes dels quals... els nens són consultats i escoltats, però qui porta la batuta és l'adult.
I és curiós observar com es tranquil·litzen, l'alleujament dels nens quan els seus educadors decideixen a la fi adoptar una postura més directiva i, per tant, més responsable...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada