LES REFORMES S'ENCALLEN, L'EDUCACIÓ AVANÇA
Ricard Torrents
Si hi ha una virtut pròpia de l'ofici d'educar, aquesta és l'esperança...
...
(Cèlia Artiga i Angeleta Ferrer) dues educadores iguals en l'esperança de fer un món més humà per la via de l'educació...
...
... Catalunya és el que és, però no seria això que és sense l'escola i els mestres que ha tingut...
El segle s'acaba i els dubtes sobre el futur s'abaten altre cop damunt el panorama educatiu de Catalunya. La reforma s'ha encallat i el clima d'incertesa genera bosses d'absentisme o d'indiferència. Molts mestres i professors s'esborren o s'esborrarien, si poguessin, de l'ensenyament, per apuntar-se a d'altres tasques. Estan cansats de treballar en condicions adverses... No volen cremar més il·lusions. Però aquest és el moment de l'esperança, la virtut pròpia de l'educador. Les reformes passen, l'educació resta... l'educació és més forta que les seves reformes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada