“Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu”. Avui aquesta dita ens resulta incomprensible, però al llarg dels segles va formar part d’un ritual quotidià respectat per tothom i que jo vaig arribar a conèixer: el de fer una creu amb la punta del ganivet sobre la part llisa d'un pa rodó abans de llescar-lo.
Són moltes les coses de la meva infància que resulten incomprensibles o
fins i tot absurdes als meus nets. No els critico per això. Jo també em
sorprenia amb el que contaven els meus avis, però a vegades em deixo
envair per una certa melangia en comprovar la pèrdua de valor, i fins i
tot de sacralitat, de les petites coses, com el panem nostrum quotidianum.
Avui la tan lloada “confiança del consumidor” és, bàsicament, la
devoció a l’obsolescent, el culte comercial a la pràctica de l'un sol
ús. Cal esprémer ràpidament el valor d’ús de qualsevol objecte de consum
per poder substituir-lo i estar al dia.
He descobert, no fa gaire, que ser vell és estimar incondicionalment
totes aquelles andròmines que fan de la teva casa la teva llar. Cada
objecte atrotinat que t’acompanya és com una àncora llançada al riu
d’Heràclit...
Gregori Luri, 24.5.2025
