POST-MAOISME (i 2)
Eduardo Haro Tecglen
...
Aquesta necessitat de mantenir un règim comunista tot i el canvi cap a Occident es reforça per la necessitat que tenen els possibles nous inversors - privats o estatals - que el règim no canviï: és a dir, d'aprofitar la capacitat de disciplina del poble, llurs laboriositat creada per anys de règim comunista i llur submissió per tenir una producció industrial important... Ni vagues, ni carestia de mà d'obra, ni manca de treballadors. Una indústria manipulada amb el sentit de productivitat del capitalisme i amb la facilitat de prestació del treball del comunisme pot ser or pur. És impossible ignorar el que tot això té de relació amb noves formes de colonialisme, a les que, per altre part, cap altra potència occidental és aliena. Però per a un país que ha fet una revolució costosíssima per alliberar-se d'aquestes formes d'opressió i que oferia noves perspectives, el pas enrere és d'una enorme transcendència. La possibilitat que la desesperança s'estengui entre els països colonitzats és immensa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada