CHINA Y LA INFALIBILIDAD DEL COMUNISMO (1)
E. Haro Tecglen
(Nota: adjunto tot l'article però destaco i tradueixo el següent)
...
Aquest poder sense transigència ha reportat als seus països grans avenços. És indubtable que fer que la Rússia tsarista passés de ser un immens fangar o un horitzó de neu sense fi - presidit per un règim corrupte i sense disculpes - a ser una primera potència industrial i una nació inexpugnable pels seus enemics..., o convertir la Xina de la pesta, l'opi, la fam, les bandes d'assassins i els senyors de la guerra en una nació que menja i s'instrueix i que ocupa un lloc transcendental en el món, no és quelcom per ser oblidat... Però ens quedarem sense saber, perquè ningú sap el que hauria passat si no hagués passat el que ha passat, fins on haurien arribat aquests comunismes triomfants si haguessin permès el que realment fora el socialisme científic... És tangible aquesta contradicció: per una part les nacions comunistes han sabut vèncer el desafiament exterior i canviar el nivell de vida dels seus ciutadans, però per altra part no presenten la solució de societats justes i no han resolt el problema de la diferència d'opinions i de l'aprofitament dels corrents intel·lectuals i polítics produïdes per llur pròpia ideologia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada