El debat sobre l'ús del vel islàmic em porta inevitablement a una contradicció. Crec en els valors que caracteritzen els estats democràtics de la Unió Europea. Per a mi un d’aquests valors és la llibertat. Però un d’igualment important és la laïcitat. Combinar la defensa de dos valors que sovint col·lideixen és el repte que tenim al davant. I és un repte que ja no és conceptual, sinó que ens porta a la vida quotidiana, perquè els canvis demogràfics han fet que, a Catalunya, la diversitat religiosa sigui una qüestió que està a peu de carrer, i afecta directament una part dels nostres conciutadans.
En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
dilluns, 28 de juliol del 2025
pac 166 - Lliures i laics 1ª part
Si posem l'accent en la llibertat i la pluralitat, hem de respectar i
garantir el dret al culte, la neutralitat de les institucions públiques i
la llibertat d'exercici de qualsevol religió, també en les seves formes
externes. Ningú no pot prohibir a cap ciutadà que practiqui els
preceptes sempre que es respectin les normes comunes, els drets humans i
la seguretat pública. Una laïcitat imposada és contrària als valors
bàsics de la nostra comunitat, sobretot quan esdevé la coartada del
racisme.
Però si posem l'accent en el laïcisme, hem d’assegurar-nos que cap
expressió religiosa no és utilitzada com a excusa per imposar actituds
intolerants, humiliants o incompatibles amb el model social i cultural
en què vivim, que és fruit de les conquestes de moltes generacions, i
que volem compartir amb els nouvinguts. Això vol dir que la llibertat
religiosa no hauria d’emparar l’ablació de clítoris, ni prèdiques que
incitin a la violència o a l'odi, ni els matrimonis concertats, ni la
limitació dels drets de les dones, per citar només alguns exemples... (continuarà)
Toni Soler, 25.05.2025
Subscriure's a:
Missatges (Atom)