Trump simplement branda la llei del més fort. És
un líder gregari i antipoètic, que fa de la banalitat i la barroeria
moral la seva marca. Molta gent, ves per on, s’hi sent identificada. El dolentisme li funciona...
Però en aquest quart de segle, fins a arribar a aquest senyorot del
tupè i l’exabrupte, al món han passat unes quantes coses més. Algunes
són exactament l'altra cara de la moneda: per exemple, la irrupció de
les dones alliberades i empoderades... Alhora, estem assistint a la hibridació de gèneres, amb identitats i
plaers sexuals líquids, una autèntica revolució de la intimitat...
Aquesta recerca de les persones cap a l'interior respon, segurament, a
la manca de certeses en la vida pública. Ens hem instal·lat en el
desconcert ideològic i ètic, del qual s'aprofiten tots els Trumps... no trobem un nou camí de sortida. La cridòria s’imposa i les crisis s’acumulen i s’exacerben... la involució democràtica occidental, amb la mutació zombi d'uns
totalitarismes que ja crèiem superats: ara es porta la frivolitat
autoritària. La frivolitat del mal...
Davant de tot això, no resulta estrany el triomf de les ficcions
distòpiques en la literatura i el cinema. Ni tampoc els fantasmes d’una
regressió en el marc de les creences, que tant en el terreny religiós
com en l’ideològic estan portant nous fanatismes excloents. Més duresa...
Ignasi Aragay, 25.5.2025
