... He decidit menjar i beure amb moderació, dormir les hores que necessiti, escriure només el que contribueixi a fer millors els que em llegeixin, abstenir-me de la cobdícia i o comparar-me mai amb els altres. També he decidit regar les meves plantes i cuidar un animal. Visitaré els malalts, conversaré amb els solitaris i no deixaré que passi gaire temps sense jugar amb algun nen. De la mateixa manera, he decidit recitar les meves oracions cada dia, postrar-me unes quantes vegades davant el que considero sagrat, celebrar l'eucaristia: escoltar la Paraula, partir el pa i repartir el vi, donar la pau. Cantar a l'uníson. I passejar, que per a mi és fonamental. I encendre la llar de foc, que també és fonamental. I anar a comprar sense pressa; saludar els veïns, encara que no m'agradi la seva cara; escriure un diari; trucar regularment per telèfon als meus amics i germans. I fer excursions, i banyar-me al mar com a mínim un cop a l'any, i llegir només bons llibres, o rellegir els que m'han agradat.
La meditació - ¿o hauria de dir simplement la maduresa? - m'ha ensenyat a valorar el que és ordinari, elemental...
Pablo d'Ors, Biografia del Silenci, Angle Editorial, pàg. 117 - 118
