Les arrels profundes d'aquesta història (jueus i palestins) venen d’Abraham, com
hauria de saber tothom. Més ben dit, venen de l’estrany sentit de
l'humor de Jahvè. Si llegeixen la Bíblia, veuran que Abraham s'anava
fent vell i que la seva dona Sara ja ho era tant com ell. I no tenien
cap hereu. Abraham era ric. Un dia, Sara li va dir al seu home: per què
no te’n vas al llit amb Agar, l’esclava, i li fas una criatura? Així
tindràs l’hereu que tant desitges. I Abraham ho va fer. Suposo que
l’esclava era jove i atractiva, però això no ve al cas. La criatura va
néixer i li van posar de nom Ismael. Però, i aquí apareix l'humor de
Jahvè, Sara es va quedar embarassada. I va tenir un fill a qui van posar
el nom d’Isaac. Sí, és aquell del sacrifici. Jahvè va demanar a Abraham
que li sacrifiqués el seu fill Isaac. I Abraham va estar a punt de
fer-ho, però un àngel li va aturar la mà quan ja anava a degollar el
noiet. Un anyell embardissat el va substituir. Abraham va tornar cap a
casa amb el noi. Ismael, el fill de l’esclava, i Isaac, el fill de Sara,
anaven creixent i, un dia, que Sara va veure com els dos noiets jugaven
plegats, va anar a trobar el seu marit i li va dir: no vull que el fill
de l’esclava tingui els mateixos drets que el meu fill. No vull que
s'hagin de partir l'herència tots dos. L'endemà al matí, Abraham va
cridar l'esclava i el seu fill i els va donar pans i aigua i els va fer
marxar. Suposo que Sara es va quedar molt satisfeta. Doncs bé, els
palestins són els descendents del fill de l’esclava. Els jueus, del fill
de Sara. Ressentiment i odi covats al llarg dels segles. És evident que
això no té solució...
Narcís Comadira, 12.07.2025
