La memòria del dolor travessa les generacions...
Que els israelians, nets d'aquells famèlics d'Auschwitz, de Mauthausen, de Gusen (aquest, una presumpta
tètrica infermeria), de Ravensbrück (aquest, de dones) no notin, ara,
la memòria sobre el cos d’aquells cadàvers i aquells supervivents, em
sembla inconcebible.
Per què matar-los de gana, com van matar de gana
els seus? Com no recordar aquestes imatges? Com no tenir-les sempre
presents? Què els falta, a aquests nens estirats als hospitals (que
ràpida és la fam i el seu efecte), per ser com aquells altres que hem
vist als documentals i també a les pel·lícules? Segurament només un
uniforme de ratlles...
Empar Moliner, 26.07.2025
