diumenge, 7 de juny de 2015

pd 427

ARA dimarts , 1 de febrer del 2011
AUTORITAT I PROGRESSISME A L'ESCOLA
Jordi Serrano

(Sobre Summerhill d'A.S. Neill)
... el mateix Neill ja havia previst que caldria posar límits: "Per exemple, a la meva escola un nen és lliure d'assistir o no a les lliçons perquè això és cosa seva, però no és lliure de tocar la trompeta quan altres volen estudiar o dormir". Fins i tot avança problemes que ara són molt comuns:" Deixar que el nen se surti amb la seva, o que faci el que vulgui a costa dels altres, és dolent per al nen. El converteix en un nen mimat, i un nen mimat és un mal ciutadà"...
I acaba fent una mena de profecia molt actual: "Quan el nen mimat es fa gran, ho passa fins i tot pitjor que el que ja estat sotmès a un excés de disciplina. El nen mimat és terriblement egocèntric"...
No és acceptable que posar un mínim d'ordre sigui una tasca tan feixuga per las professors. No calen ni tarimes, ni parlar de vós, ni aixecar-se quan entra el professor, però tampoc no és lògic que es tolerin actes d'indisciplina constantment... 
les idees de Neill poden ser un bon instrument, paradoxalment, per tornar a una disciplina i una autoritat democràtica, que per molt democràtica que sigui no ha de ser menys eficaç... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada