LA EDUCACIÓN PREESCOLAR: UNA DOBLE NECESIDAD (1)
Mª Victoria Abril y Mª Jesús Miranda
... La família nuclear reduïda, literalment tancada en una diminuta llar urbana, no és el millor ambient per que es desenvolupi un ésser humà de dos o tres anys. Coneix tan poques persones que la seva dependència afectiva de la mare arriba a ser total, fet agreujat per la maternitat sobreprotectora tan freqüent entre nosaltres... no té germans de la seva edat amb qui jugar, i la falta de contacte amb altres nens dificulta el desenvolupament del seu sentit de la solidaritat i la cooperació... coarta les seves possibilitats de descobriment del món exterior... la seva iniciativa, la seva imaginació queden definitivament limitades... A més, el sistema jeràrquic i autoritari predominant, fa que el nen creixi en un ambient d'autoritarisme cec que destruirà el seu sentit crític...
...
"És en el frec a frec amb els seus semblants que adquirirà de mica en mica la seva independència i autonomia, el sentit de la reciprocitat, de la solidaritat, de la justícia, de totes aquestes qualitats indispensables per la vida en grup i per la cooperació. Les ignora en principi i no podria aprendre-les només dels adults" (Berthe Raymond-Rivier: "El desarrollo social del niño y del adolescente" Ed. Herder. Barcelona 1971. Pàg. 86)
continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada