QUÈ VOLEM SER QUAN SIGUEM GRANS
Pius Pujades
L'educació a Catalunya no va bé...
Les causes del deteriorament del sistema educatiu són moltes i les tenim prou detectades: poca inversió en el sector, creixement de la pressió demogràfica, incidència important de la immigració, legislació desafortunada i vacil·lant, desafecció escolar de sectors de l'alumnat, desànim i desmotivació d'alguns professors, relacions escola família poc afavoridores, desprestigi de la funció educativa, organització escolar poc eficaç...
Però la nostra societat occidental, capitalista, democràtica, benintencionada, egoista, descreguda, liberal, ecologista, consumista, anti tot... sap quina educació cal donar als seus fills? Jo crec que no.
Ens movem vacil·lant contínuament entre el blanc de les paraules i el negre de les accions, entre les doctrines defensades de cor i les realitats contràries consumides per rutina. Fins i tot som capaços d'anar a dormir sense cap pes a la consciència: la contradicció forma part del nostre anar fent...
És l'escola la que construeix el pensament de les futures generacions? O és la nostra generació la que determina el pensament de l'escola del futur?
No ens en sortirem pas. Canviar la societat és complex i no ho tenen a les mans ni els grans líders de la política. Els polítics només poden atacar els símptomes més greus. Pal·liar el problema... Mentrestant, però, algú hauria de començar a pensar en què volem ser quan siguem grans. Si no ho sabem, no serem res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada