EL CARRER I L'ESCOLA
Manuel Cuyàs
Diu Mariano Rajoy... que s'ha de fer normal a l'escola el que és normal al carrer...
Molt bé. Només que les escoles es van inventar precisament per no reproduir el que passa al carrer o allò que hi passaria si les escoles no s'haguessin inventat. Com que la gent al carrer no llegeix..., a l'escola es fa llegir. Com que al carrer no s'hi aprèn història ni matemàtiques, l'escola reacciona i s'hi fan lletres i números. Com que al carrer hi ha qui tira papers a terra i guixa les portes i les parets, a l'escola es fa urbanitat... Com que al carrer es parla en català i en castellà d'una manera que fa pena, a l'escola s'ensenya català i castellà. I com que el català fa patir perquè si segueix al carrer en condicions d'inferioritat desapareixerà abans de gaire, com deia mossèn Cinto, l'escola fa possible que se salvi i es pugui seguir parlant al carrer i on sigui aquest patrimoni nostre, que és més patrimoni de la humanitat entera que la Sagrada Família, l'Escorial o el Machu Picchu...
Rajoy vol fer normal a l'escola el que és normal al carrer quan la intenció aquí, a la Xina i allà on sigui... es tracta del contrari: fer normal al carrer el que és normal a l'escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada