PERFECTES DESCONEGUTS (1)
Pau Lanao
Són joves o radicals però no volen saber res de la revolució dels seus pares. Tenen mala fama entre els adults, que diuen que no es entenen perquè en realitat, tot i que hi conviuen cada dia, són uns perfectes desconeguts.
"... hi ha una equivocació bàsica: pensar que si un nen té tot el que desitja serà un adolescent feliç, i això no és cert. Una part de la felicitat també és desitjar coses que no es tenen, és més, si un nen ho té tot, segurament desitjarà coses que no estan al seu abast... Per contra, si un nen té algunes coses, però se li deixa un espai al seu desig de coses normals que pot obtenir... potser aquest nen lluitarà per aconseguir-les...
... el nen que ho té tot mai no lluitarà per obtenir una bona feina, sinó que esperarà que n'hi donin una, perquè ha après que el control es realitza des de fora, i tot es dóna des de fora sense que ell s'hagi d'esforçar per aconseguir res. És evident que no es pot esperar que quan sigui jove s'espavili, comenci a buscar i tingui èxit, no hi està acostumat..." (Maite Pi)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada