LOS FILICIDIOS
Cristina Peri-Rossi
... Els nens, productors en potència, són, en realitat, àvids consumidors. ¿Ho són, o els hem fet així?...
...
Aquestes són les formes elaborades del filicidi: la liquidació de la fantasia; la imposició, des de ben petits, d'estereotips socialment prestigiosos. I encara totes les formes brutals d'agressió a la infància...
...
Com que difícilment sortiran al carrer amb pancartes el 1979, any que se'ls dedica, els adults podríem demanar algunes coses per a ells. Per exemple: que només se'ls concebi per amor, i no per casualitat, accident o descuit. Que no se'ls segresti, sota el règim feixista de torn... que no es torturin els pares davant dels seus fills (una petita delicadesa o magnanimitat), o que per amor als fills - ja que no a les mares - no es torturi a dones embarassades.
I si no fos demanar massa, podríem aspirar a una societat que protegís els drets dels infants, protegint els dels adults... Per ser pare o mare, fisiològicament parlant, només és necessari haver arribat a la pubertat... Homes i dones infeliços, amb problemes no resolts, engendraran fils i filles dissortats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada