dilluns, 1 de juny de 2015

pd 421

PRESÈNCIA - 28 de setembre del 2007
L'OFICI MÉS DIGNE
Antoni Puigverd

... Alguns amics que es dediquen a aquesta noble, desprestigiada i gairebé heroica tasca d'educar adolescents m'expliquen històries per a no dormir... la figura del professor ha estat desposseïda de qualsevol poder. I sense poder, desapareix la jerarquia a les aules i es fomenta el despotisme dels malcriats...
... Els professors t'expliquen històries per a no dormir, però cada dia obren la porta de l'aula amb fitxes, apunts, correccions i bon ànim. Malgrat el pessimisme que causa l'entorn escolar, malgrat el desprestigi de l'ofici d'ensenyar, malgrat la claudicació de les famílies que es desentenen de l'educació dels fills o els sobreprotegeixen amb infinits regals, malgrat tots els malgrats, els professors continuen exercint amb dignitat i dedicació l'ofici més digne del món. Certament: n'hi ha molts de socarrimats pels inconvenients actuals de la docència. Certament: n'hi ha de mandrosos o funcionaritzats, com a totes les  feines. Però la majoria docent treu forces de flaquesa per predicar diàriament en el desert del nostre temps. Prediquen que no existeix el progrés personal sense constància i sacrificiQue sense dolor no hi ha alegria. Que sense esforç no hi ha satisfacció. Que madurar vol dir habituar-se al treball, domesticar l'instint, enfortir la voluntat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada