No,
no he oblidat! Simplement he estat uns dies caminant per les muntanyes i
això et permet i t'obliga a desconnectar del teu dia a dia, cosa que no
poden fer els supervivents de Gaza.
També compartia sopar amb un grup de joves i veient com desaprofitaven el menjar, era un menú tancat, senzill però digne, he pensat amb lo injusta que és la vida, amb la fam que passen els infants i joves de Gaza, i altres llocs del món, i en la aparent, o tristament real, inconsciència d'aquesta trentena de joves, o si més no, i per no generalitzar, dels cinc o sis que van llençar la seva truita sencera al contenidor de recollida orgànica...
I en tornar... tot segueix igual, o pitjor...
NI ACOMODACIÓ, NI OBLIT, NI PERDÓ!
L'amanuense, 25.08.2025
