AVUI, 19..?
DEMANEU L'IMPOSSIBLE! (1)
Josep Espar i Ticó
El relativisme ideològic, la pèrdua d'entusiasme per les panacees universals,
la feixistització de la democràcia, la burocratització de les iniciatives han tancat molts antics militants al confort de la vida particular i a la flonjor del desinterès. S'ha estès com una febreta, d'aquelles que no acaben mai d'anar-se'n, que tant pot ser d'escepticisme com de desesperança, que condueix a tancar-se dins l'ensopiment casolà. Així com s'estan reprivatitzant empreses, sembla com si es reprivatitzessin les il·lusions. (Abans es compraven llibres de pensament o de política, ara més aviat llibres de cuina!)
I no entréssim pas en la dimensió esquifida dels qui, vessant comptes corrents i llibretes d'estalvi, mai no han tingut projectes i aspiren a tot estirar a badallar al voltant d'un suquet de peix o d'una graellada, regats, quan se senten esplèndids, amb un vinet de marca...
Ni tampoc ens detinguem en la legió dels aprofitats, que esmussen el pressupost sense justificar-se en cap feina productiva i es repengen en horaris ben curts... Les
coses són com són, engalten de vegades, i han esmarjat del seu
llenguatge comportaments ètics, servei a la societat, dignitat i
exigència.
Davant aquests panorames... un es pregunta quina resposta podria tenir aquell eslògan tan repetit: "Demaneu l'impossible!" Què podem demanar? A què ens podem atrevir?
...
(continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada