dimecres, 17 de juny del 2020

pd 1863 El "catanyol" campa alegrement: no sé si ho "pilleu"

(arafa...)
​Tot l'article a :https://www.ara.cat/opinio/catanyol-campa-alegrement_0_2127387286.html

Vehement discussió amb els fills. Ells defensen que els és imprescindible l'ús de determinats castellanismes per expressar-se amb plenitud. Miro d’explicar que això respon al seu bilingüisme diglòssic... Els dic que no tinc res en contra del castellà, però sí tot a favor del català...  Ells han viscut en català amb una certa normalitat -¿un miratge de normalitat?- a l'ensenyament i al seu entorn. Per això no són conscients de la debilitat social que arrossega... en el registre més col·loquial el català té problemes greus... en el context sociolingüístic del català siguem conscients de les conseqüències que té. No passa res: les llengües evolucionen, estan vives. Algunes més que d'altres. Moltes moren, i no sempre de mort natura... El consens per donar una oportunitat al català va ser àmpliament compartit. Això s'ha perdut ja fa temps. L'efecte TV3 s'ha esvaït. L'escola està en el punt de mira...  la realitat és que els meus fills defensen l’ús de castellanismes. Dubto que aquest fenomen es produeixi a la inversa: que en cases castellanoparlants els joves defensin l’ús de catalanismes. I la paradoxa és que ells parlen sens dubte un castellà i un català més pobres que els meus. Això sí que deu passar igual a les llars castellanoparlants. La realitat diglòssica, que jo definiria com un bilingüisme mandrós i acomplexat, ja ho té això... I aquesta deixadesa, esclar, perjudica més la llengua més dèbil... No sé si ho pilleu.
Ignasi Aragay

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada