(arafa...)
...I en el cas del govern català, l’absència d’un lideratge clar,
combinada amb les interferències de Lledoners i de Waterloo, i l’enorme
nuvolada del procés judicial contra els líders de l'octubre passat, fan
una sensació d’encallament que, amb el pas del temps, pot ser una eina
de desmobilització i desmoralització... Les enquestes indiquen tossudament que a) l'independentisme
no baixa i la idea d’un referèndum pactat té un suport majoritari de la
societat; b) els partits unionistes no semblen en condicions de forjar
una majoria alternativa, i c) ERC és la favorita per endur-se la
victòria, més o menys ajustada, en el pròxim cicle electoral. Però els
republicans estan molt lluny d’afrontar un altre xoc directe amb
l'Estat, si més no amb l'actual equilibri de forces. Ens podem trobar
amb un període més o menys llarg d’hegemonia independentista... sense
independència. Governar bé l’autonomia, reclamar la sobirania i mantenir
la tensió amb l’Estat, tot esperant el moment més idoni per al pròxim
embat. Estem parlant d’un període massa curt per oblidar l’objectiu
final, però massa llarg per considerar-lo un impàs. ¿És possible fer
això d’una manera coherent?...
Toni Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada