(arafa...)
Demà és la Pentecosta. Pasqua Granada, com es deia popularment, donant
un sentit de coronament a l’altra Pasqua, la de Resurrecció, coneguda
com a Pasqua Florida... Pentecosta és la festa de la llengua, de la defensa de la llengua i de les llengües. De totes. Fins i tot de les més petites... L’Esperit no va pas parlar en llatí, la llengua de l’imperi, sinó que es
va fer entendre en una multitud de llengües, perquè cadascuna de les
llengües en què havien nascut els presents tenia el dret de ser tinguda
en compte, per petita que fos... Pentecosta també és la festa de la intel·ligència, de la comprensió del
món, que sempre es fa a través d’una llengua. Pentecosta és la festa de
la plenitud... Jo voldria ... que l’Esperit es posés sobre el
nostre país cansat i sofrent i ens fes generosos per perdonar i forts
per continuar lluitant i intel·ligents per poder comprendre aquest
garbuix presidencial a què ens ha abocat la repressió dels qui poden
permetre-se-la... Jo m’estimo més veure el president
de fora com el cap de l’estat i el d’aquí com a primer ministre. Però,
esclar, això és una fal·làcia. Una fal·làcia patètica. Que l’Esperit
Fèrtil els il·lumini a tots dos. I a nosaltres ens doni força per
suportar una història tan trista i castradora.
Narcís Comadira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada