(arafa...)
... ¿Volen que parlem d’apropiació cultural? La pitjor de totes és
l’acceptació del marc mental de qui et vol passar per sobre, la que
impedeix que surtin els projectes propis perquè encara es viu millor a
la contra. Res de nou, quan l’independentisme no té projecte, es dedica a
buscar fantasmes...
Hi ha també uns conceptes complexos, vius i dinàmics, com identitat, història, cultura,
que són inabastables i que fan que el debat pugui tenir unes
conclusions o les contràries. Però al final... sempre hi ha una resultant, i és la dominació
política, acadèmica i mediàtica d'una llengua i d’una cultura sobre unes
altres... El resultat és una cultura que s'ha de mostrar sempre
permeable i oberta -quina no ho està?-, que ha de contenir-se constantment
i, fins i tot, fer una certa rebaixa preventiva...
Per l’única raó que considero que paga la pena la independència és per fugir d'un marc que és una gàbia, un sostre de vidre blindat d’altura variable però sempre de sostre baix. Per la pervivència d’una cultura, que també és una cultura social, i perquè es pugui projectar amb el temps, perquè pugui aportar alguna cosa a les altres cultures...
Francesc Serés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada