dijous, 18 de juny del 2020

pd 1864 El que no va poder ser (i III)

(arafa...)
​... ​¿Volen que parlem d’apropiació cultural? La pitjor de totes és l’acceptació del marc mental de qui et vol passar per sobre, la que impedeix que surtin els projectes propis perquè encara es viu millor a la contra. Res de nou, quan l’independentisme no té projecte, es dedica a buscar fa​ntasmes... ​
Hi ha també uns conceptes complexos, vius i dinàmics, com identitat, història, cultura, que són inabastables i que fan que el debat pugui tenir unes conclusions o les contràries. Però al final​... sempre hi ha una resultant, i és la dominació política, acadèmica i mediàtica d'una llengua i d’una cultura sobre unes altres​...El resultat és una cultura que s'ha de mostrar sempre permeable i oberta -quina no ho està?-, que ha​ de​ contenir-se constantment i, fins i tot, fer una certa rebaixa preventiva​.​..

Per l’única raó que considero que paga la pena la independència és per fugir d'un marc que és una gàbia, un sostre de vidre blindat d’altura variable però sempre de sostre baix. Per la pervivència d’una cultura, que també és una cultura social, i perquè es pugui projectar amb el temps, perquè pugui aportar alguna cosa a les altres cultures.​..​

 
Francesc Serés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada