Quan ens pregunten: "Ets feliç?" Ens costa molt donar una resposta rotunda, probablement perquè sempre hi ha alguna cosa que esborralla una felicitat completa. Hi ha centenars d’arguments per dir i sentir que no acabem de ser feliços del tot: la pèrdua de persones estimades, problemes de salut, un amor poc reeixit...
La
proposta que fa Julian Barnes a través del seu personatge, la
professora Elizabeth Finch, és que assaborim i agraïm aquesta felicitat
imperfecta, perquè és tot el que tindrem. La resta serà infelicitat, i
d'això no en tindrem dubte... Donem-nos per quasisatisfets amb la quasifelicitat podria semblar una
recomanació conformista i resignada, però l’excés d’exigència ens pot
fer perdre de vista els moments de benestar, l’absència d’infelicitat...
Segueixo llegint la novel·la de Barnes i, en un altre ordre de coses, ensopego amb una altra frase que em fa pensar. Diu Elizabeth Finch: “Les nacions pacífiques poques vegades són vencedores... Tampoc pel que fa a idees, ben segur, perquè les idees poques vegades convencen llevat que es reforcin a punta de pistola”. No cal que us digui en quina nació he pensat. I Barnes rebla el clau: “Cal admetre-ho: qui guanya s'ho queda tot, cosa que també significa que qui guanya té la veritat”...
Sílvia Soler, 6.5.2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada