(arafa<d'1any)
La revista mèdica The Lancet s'ha vist embolicada en una
polèmica lingüística. Un titular de portada sobre violència obstètrica
incloïa la cita: "Històricament, s'ha negligit l'anatomia i la
fisiologia dels cossos amb vagines". El fet que no s'hi referissin com a
"dones", a seques, va omplir la redacció de queixes. El terme els
semblava deshumanitzador: reduir la persona als genitals amb els quals
està equipat. Se suposa que es va triar aquest terme per ser respectuós
amb el col·lectiu trans, que reclama deslligar gènere i sexe anatòmic. O
sigui, que s'assumeix que ni totes les dones tenen vagina, ni tothom
que té una vagina és una dona. La manera més precisa hauria estat parlar
de "dones cis", és a dir, aquelles en què la seva identitat de gènere i
el fenotipus sexual coincideixen. Però aquest "cis" és una partícula a
la qual li queda molt de camí per fer abans de formar part del
llenguatge comú. (I els mitjans, esclar, podem ajudar a popularitzar una
sèrie de termes que potser compliquen una mica el discurs però tenen
l'avantatge de no excloure cap minoria.)
Ara bé, el clima de polarització extrema entre els dos corrents del
feminisme –el que inclou i el que exclou les dones transsexuals– fa
difícil que es pugui arribar a una solució acceptada de manera
transversal. I l'economia de llenguatge tampoc no perdona i imposa les
seves inèrcies. N'hi ha que creuen que canviar el llenguatge és la
palanca per canviar el món. Jo, en aquest sentit, em declaro carmejunyenista:
millor intentar canviar el món primer i el llenguatge evolucionarà.
Tinguem el debat lingüístic –i tinguem-lo serenament– per tal que homes i
dones trans puguin sentir reconeguda la seva elecció de gènere...
Àlex Gutiérrez, 9.10.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada