(arafa...)
Si algú vol escriure un dia una gran novel·la èpica sobre l'U d'Octubre,
ja se la trobarà pràcticament feta. Només haurà d’agafar i ajuntar les
declaracions en el judici dels policies que hi van participar.
Certament, són declaracions de poca credibilitat, exagerades com a
mínim, però ja se sap que l’èpica és un gènere sempre una mica
fantasiós. Però si llegim la narració que en fan els policies, com si
fossin una coral, ens trobarem amb un relat que recorda el del seu Dos
de Mayo (tot i que amb els papers canviats). Segons expliquen, si no tot
un poble, sí una enorme multitud de persones de tota edat i condició,
amb les mans netes, sense por, sense altres armes que la seva convicció i
els seus cossos, van enfrontar-se i van plantar cara a tota una tropa
de professionals ben armats, ben equipats i ben organitzats, disposats a
fer servir totes les seves defenses. En la narració dels policies, es
produeix una mena de batalla desigual en què les tropes uniformades i
equipades xoquen amb una multitud bigarrada i caòtica de ciutadans, que
només tenen la força de ser molts i d'estar units. I resulta que els
ciutadans guanyen la batalla. Van votar. Va haver-hi referèndum. Això és
el que estan explicant els policies. Voleu més èpica?
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada