divendres, 2 d’octubre del 2020

pd 1949 El futbol i la coeducació

 

(arafa...)
La meva filla m’ha dit algun cop que se sent millor a l'aula que al pati. La seva germana bessona només se’m queixa que els nens no la deixen jugar a futbol... Des de fa un temps, la dèria d’alguns nens per la pilota és tan intensa que gairebé les ignoren. Com més desregulats són els patis més fidelment reflecteixen les descompensacions de la societat. La centralitat que hi acaba tenint el futbol és un clar reflex de la que té en el dia a dia de les famílies...
La coeducació parteix de la creença que la interacció entre nens i nenes enriqueix i civilitza, i que com menys n’hi ha més primitiva i salvatge -més radicalment binària-és la societat que en resulta. Però coeducar hauria de servir, sobretot, perquè nenes i nens aprenguin a col·laborar en peu d'igualtat, a fer-ho tot entre tots, a no sentir estrany ni aliè res que contribueixi al bé comú... Anem en la bona direcció? No del tot quan  seguim posant l'accent en un trampós empoderament femení: en una igualtat en què sempre són les dones les que ho han de poder fer tot, les que han d'incorporar valors i somnis masculins. I mai són els homes els que s’han d’avergonyir de tenir fills sense fer de pares, de menjar sense cuinar, de ser cuidats sense cuidar, d’escaquejar-se de les feines més dures i desagraïdes. Passa també amb el futbol...  
Albert Pla Nualart

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada