(arafa...)
El vot anticatalà a Catalunya, el dels que pretenen que tota la nostra
cultura sigui un caganer, una llesca de pa amb tomàquet i una cita de
Pla, el concentren ara mateix tres partits. PP , Ciutadans (els dels “puñeteros castellers”) i Vox...
Amb aquest panorama, molts dels
catalans no anticatalans però no independentistes (votants del PSC i
Podem) ja compten que els n’arribaran molts, de vots de Ciutadans. Però també demanen als independentistes “un vot útil”... Hi ha una part de sinceritat en la demanda,
però també hi ha una il·lusió per aconseguir que l’independentisme deixi
de ser majoria parlamentària a Catalunya. Miquel Iceta demana que el
votin per no tornar enrere: “No vull tornar a l’armari”, diu. No hi
tornaria. Al fatxa espanyol li provoca mil vegades més odi un català que
un gai. Que l’independentisme reculi és un somni humit dels
constitucionalistes, perquè els permetria ser constitucionalistes sense
rebregar la Constitució, i sense mirar cel enllà mentre es vulneren
drets fonamentals dels que som espanyols per força... Cap de nosaltres vol armari. Però de moment, i
sense fatxes, el que tenim és presó.
Empar Moliner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada