El desprestigi de les classes
magistrals -de tot el que demana temps, silenci i concentració- no
només és una tràgica realitat en el món educatiu... en qualsevol disciplina, hi ha uns pocs que en saben molt i uns molts
que en saben poc i que del fet d'escoltar -amb temps, silenci i
concentració- els pocs que en saben molt en depèn que el saber es
transmeti. I no parlo només d’escoltar-los en viu i en directe. Parlo,
sobretot, de llegir el que escriuen. Perquè això és exactament llegir un
llibre o un article científic: deixar que algú s’expliqui llargament
mentre l’escoltem amb la màxima atenció...
I el problema és que el que ens fa humans és la cultura, és a dir, una acumulació endreçada dels sabers de les generacions que ens han precedit. Sense aquesta cultura, som només animals salvatges. Una cultura que, sent com és l'esforç de moltes vides, necessita especialistes: persones que en saben molt de poc. Però també bons mestres i pedagogs que ensenyin a distingir el que és valuós de la xarlataneria. Cal, en definitiva, que els que en saben ensenyin als que no en saben sense haver de competir per guanyar la seva atenció entre milers de missatges alternatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada