(arafa...)
... Sempre m'ha interessat la política i, ves per on, cada cop trobo que la
política és menys interessant, més vulgar i cridanera. Per què els
aparells dels partits i dels no partits, els polítics professionals i
els no professionals, els spin doctors i tutti quanti han renunciat a tractar-nos amb intel·ligència? Per què només apel·len a les nostres vísceres binàries?...
Posats a demanar, ja vaig a totes. No vull polítics que vulguin deixar
petjada pròpia, sinó que s’escarrassin senzillament per deixar les coses
objectivament millor del que les han trobat. No vull que em prometin la
República en un cove, m'estimo més que actuïn republicanament cada dia,
pas a pas, amb esperit de servei... No vull milhomes orgullosos, sinó servidors públics humils. No vull líders totpoderosos, vull treball en equip. Ja ho sé, que els meus desitjos són ingènues idealitzacions... Però tinc l'esperança que d'aquests temps trasbalsats en sortirem
canviats. De la sobredosi de mala política en pot néixer una millor
política: haurem vist arribar l’extrema dreta, haurem vist el deep state
retorçant l’estat de dret, haurem viscut la infàmia de la presó i
l’exili, haurem vist com nord enllà la democràcia és igual d’imperfecta,
haurem tastat les fake news com una droga
addictiva, haurem vist la nova política envellir a tota velocitat,
haurem descobert que no existeix la justícia poètica, haurem viscut
massa enganys i autoenganys... I llavors, bregats en tants banys de
realitat, potser podrem tornar a empaitar l'ideal d'una altra manera.
Ignasi Aragay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada