divendres, 9 d’octubre del 2020

pd 1956 Relats, raons i forces

 

(arafa...)
La sobrerepresentació de l’unionisme en els mitjans espanyols, a més de donar quota de micròfon a una gran quantitat d’opinadors mediocres, i d’inflar la representativitat de xiringuitos semipúblics com ara Societat Civil Catalana, ha estès la falsa percepció que el Procés no només està -com sempre- en fase agònica, sinó també que ho està només per causa dels seus propis errors, i no per la repressió de l'Estat; i que el debat sobre el conflicte català “ja cansa”, cosa en la qual tots podem estar d'acord, però per motivacions diferents. A alguns ens cansa la tossuderia espanyola; a d’altres, la tossuderia catalana...  . Mentrestant les informacions relatives a Villarejo i companyia passen desapercebudes en els grans mitjans. ... ens trobem amb una bombolla informativa que aïlla de la veritat tot Espanya i la part de Catalunya que s’informa exclusivament a través dels mitjans espanyols...
Aquests entrebancs no ens acosten a cap escenari de diàleg o negociació (que és l’única opció viable per al futur de Catalunya), però, ai, que bonic ha estat veure Borrell perdent els papers davant d'un periodista anglès que li pregunta per què Carme Forcadell porta un any a la presó. Aquestes petites victòries...! Són inofensives però gratificants. I es basen en tenir raó. Les grans victòries, en canvi, venen de la força.
Toni Soler

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada