(arafa...)
(... continua)
... Explicar que ve aquesta ofensiva descomunal i que l’objectiu
indissimulat és arranar l’autogovern i la catalanitat integradora,
explicar que si guanyen passarem una llarga travessia del desert, no és
ni por ni covardia ni pessimisme. Explicar que aquest discurs ha
contaminat tota la política espanyola, inclòs el PSOE, no és tremendisme
ni exageració. Davant d'això, doncs, què es pot fer? Minimitzar o
ignorar el perill per no espantar el personal, per mantenir la moral de
la tropa, resulta temerari. El realisme màgic funciona en literatura
però no en política: dius que ets una República i en lloc de ploure
flors et cauen al damunt porres, presons i exilis...
La suposada heroïcitat d’anar al xoc en realitat és anar amb el lliri a
la mà. Perquè a l'altre costat hi ha porres, i tu no en tens ni les vols
fer servir. No podem fer ni un pas enrere, però no en la dinàmica de la
confrontació, sinó en la del diàleg. Amb absoluta fermesa...
En el xoc i la brega són els mestres. En el diàleg i les urnes tenim i
tindrem sempre una oportunitat. El camí de la democràcia i la raó i la
paraula sempre és lent, però és més segur. I en tot cas és l'únic que
tenim...
Ignasi Aragay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada