(arafa...)
(... continuació)
La societat catalana del Procés està igual de fracturada que la
d’èpoques recents o passades. O, dit d'una altra manera: la capacitat de
convivència s'ha mantingut en el conflicte. ¿Recorden l'oasi català
durant la República? Conscients de la nostra diversitat, sabem lidiar
amb les diferències. Si no fos així, ja s'hauria produït una autèntica
trencadissa. Si el catastrofisme que escampen la Cayetana i l’Arrimadas
fos cert, no es podria sortir al carrer, faria temps que ens estaríem
atonyinant els uns als altres. En canvi, la vida segueix, no diré que
plàcidament però sí pragmàticament. Una cosa és la realitat mediàtica i
dels discursos polítics, i una altra de ben diferent el que passa a les
feines, l’escola, les famílies i entre amics. No podem donar carta de
naturalitat a l'apocalipsi imaginària. Sant Jordi segueix sent Sant
Jordi i els llaços grocs formen part, senzillament, d'un paisatge de
protesta cívica. Una democràcia madura, en lloc de criminalitzar i
judicialitzar la dissidència, l’hauria de fer seva, d’integrar. Però no.
Hi ha una Espanya que no
només no accepta la seva pluralitat, sinó que la demonitza: han inventat
un infern català com a autojustificació del fracàs de la seva
modernitat.
Ignasi Aragay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada