(arafa...)
Una de les constants del comportament autoritari és l’obsessió per
l’ostentació del poder. Per deixar sempre clar qui mana aquí. Aquí mano
jo. Ho podem veure constantment... quants gestos es fan sense cap altra lògica, raó ni
intenció que demostrar qui mana!... O fins i tot en el món de la justícia: hi ha jutges que
necessiten demostrar constantment -alternant-ho si cal amb gestos més o
menys impostats de bonhomia- que tot el poder és a la seves mans, i que
no se'ls pot discutir. Si passa en tots els àmbits, no és estrany que
passi també en la política, en què el poder és una de les principals
matèries primeres: no tan sols s’exerceix, sinó que també s’exhibeix. I
si pot ser, amb arrogància. Com més absurd sigui el gest que es fa
servir per a aquesta exhibició, més clar és el seu objectiu: recordar
qui mana i qui ha d’obeir. La bandera espanyola i el retrat del rei
darrere Jordi Sànchez en l’entrevista des de la presó era -a més d’una
rebequeria perquè se li havia donat una mica de veu a algú que volien en
silenci- una pura ostentació autoritària de poder. Aquí mano jo.
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada