(arafa<d'1any)
Els socialistes van tenir durant la Transició, sobretot des del moment
que van accedir al poder, la missió històrica de recuperar la memòria
democràtica republicana, bescantada per la dictadura. No ho van fer. Era
una qüestió de “veritat i justícia”, una parella indestriable,... Però els socialistes van
preferir girar full, suposadament per tancar ferides. Se sentien forts i
joves, guanyadors de la història, sense entendre que només es pot
guanyar històricament si s’afronta el passat, sobretot si se’n rescabala
les víctimes. Deixar cadàvers oblidats a la cuneta, deixar perdedors
frustrats en vida, no són maneres. Aquella victòria desmemoriada
augurava una futura derrota, la que tenim ara, quan ens adonem que la
cultura democràtica s’ha construït amb peus de fang sobre la injustícia i
la mentida. S’ha imposat la idea que l’aixecament militar estava
justificat... per salvar Espanya del comunisme i el separatisme. El PP
encara no ha condemnat mai el franquisme...
Ignasi Aragay, 4.7.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada