(arafa<d'1any)
Quan algú diu “Aquests són els deu pitjors anys de la història de
Catalunya”, la primera pregunta és: per a qui? Perquè els anys dolents
per a uns poden ser bons per a d'altres. I de vegades els anys bons per a
l'economia són dolents per a la salut o per a la política o per a la
cultura... En aquest sentit, Salvador Illa ha aconseguit en una sola
frase una unanimitat absoluta, en negatiu. Ha dit que els últims deu anys són els pitjors
de la història de Catalunya des de fa tres segles. I això és
notòriament fals no per a uns o per a uns altres, sinó per a tothom i
des de qualsevol perspectiva. Potser catòlics, catalanistes,
socialistes, reaccionaris o anarquistes no es posarien d'acord en quins
són per a ells els pitjors anys dels darrers tres segles. Però tots es
posarien d'acord que no són aquests deu darrers. Perquè tots han tingut
alguna dècada molt pitjor. Potser no la mateixa. Però molt pitjor. Es
miri com es miri i des d'on es miri no és gens difícil –en tres segles
terribles– trobar per a tothom deu anys molt i molt pitjors. L’afirmació
d’Illa no pot acontentar ningú, perquè és falsa per a tothom. Visqui on
visqui i pensi com pensi. Quan s'ajunten el sectarisme i la ignorància
el resultat només pot ser un error. O una tonteria.
Vicenç Villatoro Lamolla, 4.9.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada