(arafa>d'1any)
Sempre he estat en contra de la substitució del terme Espanya per estat
espanyol... Espanya és un terme polític des de fa segles (tot i que
encara amb Felip V se’n deia, tot sovint, “les Espanyes”, fent honor al
seu passat de monarquia composta), i a més designa, des de fa
mil·lennis, una realitat geogràfica (mutilada des de la independència de
Portugal). S’ha d’entendre, però, que a casa nostra el topònim i el
gentilici s'interpretin de forma política, perquè a Catalunya ens ha
tocat mamar grans quantitats d’espanyolitat sentimental i, sobretot,
excloent. Es pot formar part de l'Estat mantenint la identitat catalana;
però quan Espanya entra per la porta la plurinacionalitat salta per la
finestra...
¿Podem dir, doncs, que Espanya reprimeix l'independentisme? ¿O això és
molt ofensiu? ¿És només l’Estat, qui reprimeix? ¿O ni tan sols l’Estat,
sinó el deep state, aquest gran boc expiatori que tan útil li resulta al
PSOE? En aquest cas, tindrien raó els dirigents de Podem, i hi ha a
Espanya una majoria republicana, progressista, plural, tolerant, que
espera arraulida el moment de sortir a la superfície i expressar-nos la
seva solidaritat. Tant de bo. Però mentre esperem la bona nova, és
obligat dir que ens estan robant i que ens estan reprimint. Ho fan uns
quants amb el suport de molts i amb el silenci còmplice de molts més. Si
aquest subjecte elidit és Espanya o és l'Estat, o una part de l’Estat
que va per lliure, ho deixo a criteri del lector.
Toni Soler, 4.7.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada